martes, 11 de diciembre de 2012
NUEVO BLOG SANT JOAN DE DEU/SIERRA LEONA
Para conocer noticias sobre este proyecto os recomendamos visitarlo:
http://sierraleonehsjdbcn.org/
martes, 27 de noviembre de 2012
Hermanamiento SantJoan de Dèu Barcelona-Hospital de Mabeesseneh
Vídeo de presentació del butlletí
|
Diversos professionals del nostre Hospital es preparen per fer estades a l’Hospital de Sant Joan de Déu a Sierra Leone
|
L’any vinent està previst que viatgin a Sierra Leone per fer una estada a l’Hospital de Mabesseneh diversos companys nostres, tant per donar suport assistencial, com per fer formació als professionals d’allà. Al febrer hi aniran els ginecòlegs Antonio Vela, Beatriz Ruiz i Laura Fiores, els quals faran assistència i impartiran un curs sobre ecografia obstètrica. El mateix mes també hi anirà el cirurgià general Josep Lluís Vega, mentre que al març Teresa Maristany impartirà un curs sobre radiologia i ecografia abdominal. Al segon trimestre del 2013, també s’hi desplaçarà un equip format per dos cirurgians (Rosalía Carrasco i Alex Manzanares) i una anestesista (Montse Navarro) pediàtrica. Finalment, està previst que faci una estada a Mabesseneh el cap del servei d’Otorinolaringologia del nostre Hospital, Jesús Rodríguez.
D’altra banda, Amelia Guilera i Núria Roca, de l’Escola Universitària d’Infermeria (EUI) assistiran a la graduació de la Saint John of God School of Nursing durant el primer trimestre del proper any.
|
Uns hi van i d’altres tornen
|
Els mesos d’agost i setembre passats van estar a l’Hospital de Sierra Leone Marta Millet, donant suport a la Direcció i a Administració, i els estudiants de medicina Anna Boguñá, de la UB, i Blanca Fenero i José Vicente Sánchez, de la Universitat de Saragossa. Al setembre i octubre s’hi van desplaçar Vicky Fumadó, per donar suport a pediatria i per valorar l’atenció assistencial, i Carmen
Finalment, a l’octubre van fer una estadaAna Belén Ortega, qui va impartir un curs de RCP pels metges i infermeres d’allà, iJordi Galera, de l’ONG Odontologia Solidària.
|
Nous projectes, malgrat les adversitats
|
L’Hospital de Mabesseneh va patir al juny les conseqüències d’una forta tempesta elèctrica. Es van avariar l’ondulador de les plaques solars auxiliars, ubicades al consultori, i l’aparell de raigs X. Aquest aparell ja ha estat substituït per un portàtil.
A més, l’estiu passat hi va haver un brot de còlera a tot el país i l’Hospital va ser designatcentre de referència para zona anomenada Northern Pro-vince.
Al mes d’abril, es va espatllar el grup electrògen i gràcies a la donació de la Fundación Heres es va poder adquirir de seguida un de nou.
I també se n’anuncien de nous, com el projecte GLI (Global Laboratory Iniciative) de la Fundación Probitas, per fer millores en el laboratori de l’Hospital.
|
L’Apadrina segueix creixent
|
Durant els primers deu mesos de l’any, l’Apadrina ha finançat 2.162 tractaments, amb un cost de 73.478 euros. El programa segueix necessitant nous socis per mantenir la seva activitat.
|
Nou president a Sierra Leone
|
Ernest Bai Koroma (APC) és el nou president de Sierra Leone desprès de guanyar les eleccions del passat 17 de novembre, amb el 55% dels vots. Per tant, no caldrà fer una segona votació. Segons els observadors internacionals, les eleccions s’han dut a terme en un clima de pau i de transparència, amb una participació del 87%.
|
Es necessiten més donacions i més professionals
|
Donacions per comprar un nou ecògraf, un electrocardiògraf i un ondulador per les plaques solars. A més, es necessitem metges per donar suport en l’assistència a pediatria i per desenvolupar projectes de recerca clínica i una infermera per donar suport a la Direcció d’Infermeria i a l’School of Nursing.
|
Propera sessió informativa del programa d’agermanament amb l’Hospital de Sant Joan de Déu a Sierra Leone: 10 de desembre a les 15h a l’auditori de l’Hospital (Dr. Plaza).
Properament, el Programa d’agermanament amb Sierra Leone tindrà un bloc informatiu. Us informarem de la seva posada en marxa.
|
miércoles, 26 de septiembre de 2012
Sant Joan de Dèu Barcelona y Sierra Leona
Ahora la Pediatra de Sant Joan de Dèu Vicky Fumadó está en Lunsar-Mabesseneh evaluando y ayudando a implemetar mejoras en la atención a los niños. Desde allí nos envía estas palabras:
Son las 11 de la noche pero parece que lleve horas sin dormir, llevo aquí solo 8 días pero parece que no me haya ido desde la ultima vez. Todo sigue igual, todo donde se quedo , la sonrisa en el saludo, la paciencia en la espera, el polvo en el camino, la respiración de la malaria y la palidez fatal en las conjuntivas. Cada día se muere un niño sin que pueda hacer nada para evitarlo, llegan demasiado al limite y se te van en un suspiro, con la primera dosis de animalarios, con la primera gota de sangre... Cuesta mucho admitirlo, y cada vez inicias la reanimación sabiendo que no se puede recuperar la vida de donde no hay sangre, pero lo intentas como esperando el milagro, que algún día ha de llegar, para ver a estos niños jugar hasta crecer y ser adultos.
Buenas noches
V. Fumadó MD. PhD. Paediatrician
Unitat de Salut Internacional
International Health Unit
jueves, 21 de julio de 2011
Experiencia de l'Enric en Sierra Leone

Por ello vamos a empezar con un escrito que nos envió Enric, Cap de Manteniment de de nuestro hospital, que colaboro junto con el equipo de ingenieros de Azimut 360 : Dani, Mireia y Oliver en el proceso de instalación del Sistema de Fotovoltaica para el Hospital de Sierra Leone.
Este proyecto se ha podido realizar gracias a la financiación de la Fundación Provitas y de Caixa Penedés, con el importe del Premio Josep Parera 2009, concedido al Hermano Fernando Aguiló como reconocimiento público por su vocación y dedicación al servicio del desarrollo comunitario en las dimensiones social, humanitaria y solidaria.
Esta instalación ha supuesto una mejora muy importante para el futuro del desarrollo del hospital y los que allí viven y trabajan.
Así que os dejamos con el escrito de l’Enric:
Me han pedido que haga unas cuantas líneas explicando mi experiencia en Sierra Leone, y la verdad es que es muy difícil, porque no se puede describir con palabras todo lo que se ha vivido allí, ni fotografías, ni vídeos, nada puede transmitir las vivencias de estos dos meses y medio, solo me quedan los recuerdos………pero que recuerdos!!
Inicie esta aventura con mucha ilusión, preparado mentalmente para lo que me podía encontrar pero al mismo tiempo con la intención de vivir intensamente esta experiencia y saborearla al máximo. Con un poco de inquietud también ante lo que me podía encontrar, porque no reconocerlo, era una gente diferente, otra lengua, otra cultura, otro color, todo era diferente a lo que estaba acostumbrado.
Hace unos meses surgió la posibilidad de colaborar con el Saint John of God Hospital en Mabesseneh (Sierra Leone), se ponía en marcha un proyecto para instalar un sistema de energía fotovoltaica y necesitaban una persona del Hospital que pudiera colaborar en todo el proceso de puesta en marcha “in situ” y la verdad es que no lo dude en ningún momento, era una experiencia tanto personal como profesional que no podía dejar pasar.
Se aprovecho la estancia para tirar adelante otros proyectos además del de la fotovoltaica, como son la mejora de las instalaciones de agua y el de elaborar protocolos de mantenimiento de los equipamientos tanto médicos como industriales del hospital.
Cuando llegamos solo tenían electricidad gracias a unos generadores que funcionan con gasóleo en dos franjas horarias (de 10 a 14h y de 20 a 3h), el resto del día no tenían. Ahora tiene electricidad las 24 horas el día, de 10 a 14 se sigue conectando el grupo electrógeno, pero el resto del día trabajan con la luz solar
Esta mejora ha representado un salto cualitativo para el hospital, mejorara la atención al paciente, pueden tener los equipos médicos conectados las 24h del día, garantiza el suministro eléctrico de las neveras de laboratorio, banco de sangre y farmacia, así podremos ahorrar económicamente ya que consumiremos menos gasóleo.
La verdad es que esta estancia aquí será inolvidable, es curioso, pero ahora cuando lo miro desde la perspectiva, creo que ha sido un paréntesis en mi vida, un paréntesis donde realmente he sido feliz, he estado unos días lejos de la gente que quiero, la familia, los amigos, los compañeros de trabajo, de todo mi entorno, pero este entorno privilegiado a hecho que no fuera un extraño, al contrario, me he sentido acogido, integrado con la gente y el entorno.
Me ha permitido descubrir un país maravilloso, del que no conocemos casi nada y que tiene una gran riqueza para mostrar, unos paisajes frondosos, unos valles de unos colores vivos, unas playas paradisiacas, una luz, un color, un todo, que han hecho que me enamore de este continente.
Ha sido la primera vez que he estado en un país de el África Negra y la verdad es que es diferente del resto, tiene un no sé qué, que engancha, supongo que es un compendio de todo, los paisajes, los colores, pero sobre todo de la gente, una gente maravillosa, que no tiene muchos bienes materiales y que en muchos casos rozan la miseria, pero que lo dan todo, siempre tienen una sonrisa, una palabra amable, son realmente entrañables.
En mi corazón siempre habrá un rinconcito para esta gente y su país…..
Lo que peor me sabe es no dominar más el ingles para haber tenido una mejor comunicación con ellos, pero quien sabe, quizás en otra ocasión….
No querría terminar sin agradecer a mucha gente el soporte que me dieron durante toda esta experiencia, los que estuvieron a mi lado muchos días chateando por el Messenger, los que han ido mirando el blog, los que me escribieron mails, lo que me llamaron, los que me enviaron mensajes, los que en algún momento pensaron en mi………………a todos muchas gracias…. sin vuestro soporte esta estancia hubiera sido muy diferente!!!
sábado, 30 de abril de 2011
- Emergency doctor come! Una carta escrita en 2009 desde el hospital
Con esta orden imperativas lanzada a través de mi móvil, ha empezado hoy mi día a las 6,30 de la mañana. Otro amanacer de niebla y falsa lluvia (dew) presagiando un mal inicio de jornada. En efecto, al cruzar el patio del hospital, Jariatu, la enfermera de noche iba con los guantes de goma puestos. Eso significa muerto. Nadie en este hospital (o en todo el pais?) toca un muerto sin llevar las manos cubiertas. Se puede tocar cualquier miseria en un vivo pero en cuanto muere los guantes parecen evitar el contagio de la muerte. -"La cama 7 dr....". Allí yacía Mohamed Koroma de 15 años de edad, aun caliente. Parecía dormido, encogido sobre si mismo, en una actitud extremadamente dulce. Los ojos cerrados y los labios rollizos y tiernos esbozando una sonrisa. Os aseguro que era absolutamente angelical. Un angelito negro, como los de Machin. No se si esta expresión de debía a la pureza de su alma o a la morfina que le habíamos indicado unas horas antes. En todo caso creo que murió sin sufrir.
miércoles, 13 de octubre de 2010
El cuento de SEKE para APADRINA

martes, 18 de mayo de 2010
Video de Laura Picón
Filip un amigo de Laura Picón que visitó Mabesseneh hizo este video pensando en APADRINA Y los PIKINES DE SIERRA LEONA.
viernes, 7 de mayo de 2010
¡BUENÍSIMAS NOTICIAS!
¡BUENÍSIMAS NOTICIAS!
El 27 de abril, con motivo del 49º aniversario de la independencia del país, el gobierno de Sierra Leone presentó oficialmente una política de atención sanitaria gratuita para mujeres gestantes y lactantes, así como para niños y niñas menores de 5 años. La histórica decisión del gobierno es un paso importante para eliminar una de las principales barreras que tienen las mujeres y los niños para acceder a una atención sanitaria de calidad y debe contar con el apoyo de la comunidad internacional.
La mortalidad materna en Sierra Leona es una de las más elevadas del mundo. Las mujeres y las niñas no tienen acceso a tratamientos que les salvarían la vida porque no pueden pagarlos. Miles de mujeres mueren desangradas después de dar a luz. En un país donde aproximadamente el 70% de sus 6,4 millones de habitantes vive con menos de un dólar diario, pagar la atención sanitaria básica puede representar un desafío insuperable.
sábado, 20 de febrero de 2010
Entrevista al Pediatra Francesc Domingo: "Compartir un somni fet realitat"
Sovint, ens esforcem a ignorar la mort, l’únic esdevenir cert que tenim. És llavors, dos mesos després,quan el cos i l’esperit s’han adaptat a aquesta nova manera de veure el món, al ritme essencial de vida i mort dels pikins (“nens”, en timini) i a la manca crònica de mitjans, que cal tornar a casa. Quan sents que la teva feina ja té uns resultats evidents i els infants crítics se’n surten malgrat les dificultats i que les mares et donen el seu agraïment amb els ulls i el gest, arriba el moment de tornar. A quina casa? A algunes companyes, que han estat 6 o 12 mesos a Mabesseneh, els ha costat i els costa acceptar aquest retorn a un món de valors tan diferent, a un món a voltes massa interessat i que ha perdut una part de la dimensió humana. Per això, em sento proper a cadascun i a cadascuna d’ells o d’elles quan sé que tornen. Si jo, amb tan sols dos mesos d’estada, m’he sentit tan trasbalsat a la tornada, com deu ser després de mig any o un any d’aquest petit món de misteri que és Mabesseneh! Certament, el retorn no és fàcil. Veus el món d’ací empobrit de valors bàsics i t’adones de la poca estima que donem a la qualitat de vida de què disposem, de les banalitats a què ens enfronten i del malbaratament dels recursos que la vida ens ha donat. A estones et preguntes: què hi faig jo, aquí, quan fa unes setmanes em sentia viu en l’atenció realment urgent i necesaria d’un munt de petits de Sierra Leone? Llavors entens que l’agulló de l’Àfrica t’ha picat, perquè voldries ser-hi un altre cop.
En el meu cas, hi ha hagut tres motius que han fet que aquest període post-Mabesseneh s’hagi perllongat en el temps durant dos mesos i mig més.
Tenen els noms de Kadiatu, Kadijatu i Tamba. Són tres nens de Sierra Leone inclosos al programa Cuida’m. I també un quart, el programa Apadrina un tractament.
“Cuida’m” o “Apadrina’m”? Les dues coses, si us plau!
El programa Cuida’m4 va néixer amb la finalitat que qualsevol infant d’arreu del món pugui rebre el tractament que li calgui i que no pugui obtenir en el seu entorn habitual. Els socis fundadors foren l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues (HSJD), la companyia d’Assegurances DKV Seguros, la Fundació El Somni dels Nens i la Fundació Sant Joan de Déu. Els principis fundacionals són: la no-discriminació de sol· licituds per motius de raça, creences o raons polítiques; l’execució de la feina amb objectivitat i rigor, així com amb
sensibilitat i humanitat, i la transparència en totes les accions dutes a terme i en els fons emprats.
Amb el programa Cuida’m, nens de qualsevol lloc del món poden disposar de les instal·lacions, la tecnologia i els especialistes de l’Hospital Sant Joan de Déu. És dins aquest programa que vaig tenir el privilegi de retornar a Catalunya acompanyant i acompanyat per tres infants de Sierra Leone, un d’ells amb la seva mare, una enfermera d’allà que ha fet de tutora dels dos més grans, i de l’Esther, una enfermera també voluntària amb qui vaig compartir els dos mesos a Mabesseneh.
Seguir llur evolució durant els dos mesos i mig que s’han estat aquí m’ha permès continuar vivint Sierra Leone. A banda del programa Cuida’m, existeix el Programa d’Agermanament de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) d’Esplugues de Llobregat amb el Saint John of God Hospital (SJGH) de Lunsar, a Sierra Leone. L’HSJD dóna suport tècnic i formatiu als professionals de Sierra Leone i assegura el trasllat continuat de personal i de material sanitari cap a Sierra Leone.
Gràcies a aquesta iniciativa, jo he pogut viure aquesta experiència, que continua oberta per a tots aquells pediatres i metges de família capaços d’engrescar-se a fer el pas i a posar el seu gra de sorra en un programa que té continuïtat i que pretén que, a la llarga, siguin els professionals d’allà els que tinguin cura dels seus petits.
I sempre amb el ben entès que no tot són flors i violes. El món a l’Àfrica s’ha gestat durant molts segles amb uns valors diferents als nostres. Això es nota a l’hora d’encarar la vida, la salut i la mort. Mentre que per a ells la mort d’un infant és una realitat quotidiana, per a nosaltres constitueix un fracàs. Per tant, no és estrany que a voluntaris d’ací ens afecti emocionalment quan arribem allà i que el desgast físic sigui enorme, especialment per les poques hores de son i l’estrès de no disposar de recursos.
Tot i això, al cap i a la fi, han estat dos mesos de confiança plena en allò que la vida ens posa al davant i el creixement personal ha estat immens.
Des del primer dia fins al darrer, el camí l’he fet cada dia, perquè, com afirmava el germà Justino, “avui ja és demà”. D’altra banda, no em sé estar de recordar ara l’ajut inestimable que ha estat per a un pediatre d’Atenció Primària el llibre de butxaca de l’Organització Mundial de la Salut sobre atenció hospitalària d’infants a països amb recursos limitats5.
Programa “Apadrina’m!” El programa Apadrina un tractament6 va néixer amb la finalitat d’aconseguir finançament per al tractament dels nens al Saint John of God Hospital (SJGH) de Lunsar (Sierra Leone). Els objectius són que cap nen deixi de ser tractat o ingressat al SJGH per manca de mitjans econòmics, que les famílies puguin anar al SJGH quan apareguin els primers símptomes i que, un cop iniciat el tractament, es completi i tingui el seguiment necessari. Per aconseguir-ho, aquí, s’ha creat un sistema de socis que es fa càrrec de bona part de les despeses de l’hospitalització dels nens al SJGH. Els impulsors del programa han estat
l’Hospital Sant Joan de Déu, els voluntaris i socis de Lunsar i l’Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu.
Per quina raó s’ha escollit Sierra Leone per a aquesta iniciativa?
Els motius són els següents8:
1. Sierra Leone ocupa el barrer lloc del planeta a la Taula d’Índex de Desenvolupament Humà, que mesura l’esperança de vida en néixer, el nivell educatiu de la població infantil i adulta i el producte interior brut de cada país.
2. El país continua amb múltiples problemes socials i polítics després de 10 anys de guerra civil, que es va acabar el 2002.
3. Els recursos sanitaris personals i materials són escassos.
4. L’índex de mortalitat infantil és el més alt del món. Abans d’arribar als 5 anys, mor un de cada tres nens.
5. L’alta incidència de malària i malnutrició.
6. Atès que l’eficàcia dels tractaments depèn de si es pren prou aviat, cal engegar programes que no ajornin l’abordatge dels molts reptes sanitaris que tenen al davant.
7. L’atenció sanitària amb un mínim de garanties és massa cara per a les famílies.
L’Hospital Sant Joan de Déu assegura el trasllat de personal i de material sanitari cap a Sierra Leone.
El programa pretén que, a la llarga, siguin els professionals d’allà els que tinguin cura dels petits.
Per a ells, la mort d’un infant és una realitat quotidiana, per a nosaltres constitueix un fracàs
8. L’OMS recomana atenció gratuïta per als menors de 5 anys, però la pobresa del país no ho permet.
9. Els nens són els grans perjudicats, i més encara quan en la societat de Sierra Leone són els darrers de la cadena.
10. Eliminar la barrera econòmica de l’hospitalització és bàsic per poder implantar programes preventius.
Convenció dels Drets dels Infants. 20 anys de drets? On?
El 14 de juny de 2009, un dels darrers dies de la meva estada a Mabesseneh, el nou president dels Estats Units d’Amèrica, Barack Obama, féu una fugaç visita a Ghana, l’estat que ha apostat més fort per democratitzar les institucions arreu del continent africà.
Al Parlament, Obama va demanar perdó pels abusos comesos en el passat per les potències colonials, però, adreçant-se a tots els africans, els digué que el futur era seu, dels africans. I emprà l’adaptació del seu reeixit “We can”: “Vosaltres podeu, si lluiteu contra la corrupció generalitzada i endèmica arreu del continent i us decidiu a viure en llibertat. I els primers que cal que canviïn són les elits polítiques i econòmiques que us impedeixen sortir de la misèria i la pobresa en què milions de vosaltres esteu immersos.” I, com recordava en el seu escrit d’aquells dies el periodista Lluís Foix, un altre president dels Estats Units, Teodor Roosevelt, deia que “les persones no poden ser lliures si són pobres, desgraciades i tenen una educació deficient”. “La llibertat és llibertat” , afegia, “només si se’n pot gaudir en el context d’un cert grau d’igualtat social”.
JEliminar la barrera de la terra econòmica de l’hospitalització és bàsic per poder implantar programes preventius. Com a professionals, una de les postres tasques és saber ser els portaveus dels que no tenen ni veu ni vot
Els nens són els grans perjudicats i els darrers de la cadena en la societat de Sierra Leone
Aquest 2009 es compleixen els 20 anys de la signatura de la Convenció dels Drets dels Infants7. Malgrat l’esforç de molts, hi ha dificultats evidents per assegurar els drets bàsics a milions de nens i nenes del nostre planeta. La Convenció és el primer instrument internacional jurídicamente vinculant que incorpora tota la gamma de drets humans: civils, culturals, econòmics, polítics i socials. L’any 1989 els dirigents mundials decidiren que els nens i les nenes havien de tenir una convenció especial destinada exclusivament a ells, atès que els menors de 18 anys necessiten una atenció i una protecció especials no necessària per als adults.
La Convenció estableix aquests drets en 54 articles i dos protocols facultatius. Així, defineix els drets humans bàsics de què gaudeixen els nens i les nenes a tot arreu: el dret a la supervivència, al ple desenvolupament, a la protecció contra les influències perilloses, als maltractaments i a l’explotació i a la plena participació en la vida familiar, cultural i social. Els Quatre principis fonamentals de la Convenció són la no-discriminació, la dedicació a l’interès superior del nen, el dret a la vida, la supervivència i desenvolupament i el respecte dels punts de vista del nen. Tots els drets que es definiesen a la Convenció són inherents a la dignitat humana i al desenvolupament harmoniós de tots els nens i nenes.
La Convenció protegeix els drets de la infantesa en estipular pautes en matèria d’atenció a la salut, l’educació i la prestació de serveis jurídics, civils i socials. En acceptar les obligacions de la Convenció, els governs nacionals s’han compromès a protegir i a assegurar els drets de la infància i han acceptat que se’ls consideri responsables d’aquest compromís davant la comunitat internacional. Els estats que formen part de la Convenció estan obligats a estipular i tirar endavant totes les mesures i polítiques necessàries per protegir l’interès superior del menor.
No obstant això, com es pot fer compatible això que les lleis i les convencions proclamen amb la realitat de mancances socials globals que molts països sofreixen? Com es poden fer respectar els drets dels infants en països on els drets bàsics dels adults ja no són respectats? Qui votarien els infants? Com a professionals del món de l’infant, una de les nostres tasques és saber ser els portaveus dels que no tenen ni veu ni vot8. I com a cloenda, l’agraïment Treballar de pediatre voluntari i col· laborador en el Programa d’Agermanament ha estat per a mi un veritable regal. Per tant, és amb l’agraïment com millor es pot cloure aquesta redacció.
He d’agrair a la gent d’ací que ens permet poder sentir-nos una anella més en una cadena i participar en programes de suport com aquest que he volgut compartir, encara que sigui en un tast, amb tots vostès. Tot i això, vull expressar el meu agraïment especialmente a la gent i al món de Mabesseneh, gent amable i generosa, fraternal i respectuosa.
Deixeu-me, doncs, que ho faci en les quatre llengües dadives de Sierra Leone: el timini, el crio, el limba i el mende: Momo, Thenki, Waliwalí i Bisié. Gràcies!
Dr. Francesc Domingo i Salvany
Pediatre. Balaguer
El millor bàlsam ha estat la rialla generosa de les famílies i els infants
domingo, 31 de enero de 2010
Entrevista al Hermano Fernando Aguilo a Signes del temps
Missioner a Sierra Leone
Sierra Leone ocupa el penúltim lloc en l'índex de desenvolupament humà, segons les Nacions Unides. El missioner Fernando Aguiló ha treballat durant més de 20 anys per millorar les condicions socials i sanitàries de la població d'aquest país africà. Per aquest motiu, l'Obra Social de Caixa Penedès li ha atorgat l'últim Premi Josep Parera. "Signes dels temps" entrevista Fernando Aguiló, germà de Sant Joan de Déu i exmissioner a Sierra Leone.
martes, 19 de enero de 2010
AYUDAR A LOS NIÑOS DE HAITÍ A TRAVÉS DE UNICEF
El terremoto de Haití ha provocado que miles de niños lo hayan perdido todo, y se encuentren en riesgo de malnutrición, de contraer enfermedades y de sufrir daños psicológicos permanentes. Además se ha incrementado considerablemente su exposición al tráfico y explotación sexual.
Los niños de Haití se están enfrentando a una catástrofe sin precedentes.
UNICEF, que trabaja en Haití desde 1949, está proporcionando agua potable, alimentos básicos, medicamentos y refugios seguros a los niños de Haití. Y seguirá dedicando todos sus esfuerzos a garantizar unas condiciones de vida dignas para estos niños.
Cada segundo cuenta. HAZ TU DONATIVO AHORA
VISITA A UNICEF A TRAVÉS DE NUESTRO LINK.
sábado, 16 de enero de 2010
APADRINA PIDE AYUDA PARA LOS NIÑOS DE HAITÍ
| ||||||
| ||||||
domingo, 20 de diciembre de 2009
jueves, 10 de diciembre de 2009
El Germà Fernando Aguiló, distingit amb el premi Josep Parera

El Germà de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu Fernando Aguiló ha estat distingit amb el premi Josep Parera 2009 que l’Obra Social de Caixa Penedès concedeix a les persones i organitzacions que destaquen per la seva dedicació al servei del desenvolupament comunitari en les dimensions social, humanitària i/o solidària.
El Germà Aguiló ha treballat durant més de 20 anys a Sierra Leone per millorar les condicions socials i sanitàries de la seva població. Llicenciat en medicina, va impulsar el creixement de l’hospital rural de Lunsar amb la voluntat de fer front a les elevades mortalitats infantils i de dones gestants que hi havia al país. Fa quatre anys va tornar a Barcelona, des d’on impulsa i coordina el projecte d’agermanament entre l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Saint John of God de Lunsar.
Fitxers:
lunes, 23 de noviembre de 2009
200 tambors africans tornan a sonar per donar suport als nens de Sierra Leone de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Mabesseneh




Diumenge 22 de novembre als jardins del Palau Robert varem tenir Concert de percussió africana a càrrec del grup Unibongo i amb la participació entusiástica del públic.
Gracies Monica i Xavier per les fotos
Recordeu que encara es pot visitar l’exposició Sant Joan de Déu, Catalunya – Àfrica, a la sala Cotxeres del Palau Robert, fins el 7 de gener.
sábado, 14 de noviembre de 2009
CONFERENCIA “ MATERNIDADES “ DE BRU ROVIRA EN LA EXPOSICIÓN: “CATALUNYA-AFRICA: SANT JOAN DE DÈU UNA REALITAT SOLIDARIA”


El martes 10 de noviembre el escritor y periodista Bru Rovira expuso su conferencia Maternidades en la sala Cotxeres del Palau Robert. Fue una conferencia cálida, próxima y entrañable. A través de imágenes e historias de maternidades, Bru fue explicando el entorno socio político y de sufrimiento en el que se desarrollaban.
Acabada la conferencia, siguió un coloquio intenso sobre temas de la explotación en Africa, corrupción políca, clanes y tribus, papel actual de China en el comercio, conflicto de Somalia etc.
Gracias Bru

