sábado, 20 de febrero de 2010

Entrevista al Pediatra Francesc Domingo: "Compartir un somni fet realitat"


 Sovint, ens esforcem a ignorar la mort, l’únic esdevenir cert que tenim. És llavors, dos mesos després,quan el cos i l’esperit s’han adaptat a aquesta nova manera de veure el món, al ritme essencial de vida i mort dels pikins (“nens”, en timini) i a la manca crònica de mitjans, que cal tornar a casa. Quan sents que la teva feina ja té uns resultats evidents i els infants crítics se’n surten malgrat les dificultats i que les mares et donen el seu  agraïment amb els ulls i el gest, arriba el moment de tornar. A quina casa? A algunes companyes, que han estat 6 o 12 mesos a Mabesseneh, els ha costat i els costa acceptar aquest retorn a un món de valors tan diferent, a un món a voltes massa interessat i que ha perdut una part de la dimensió humana. Per això, em sento proper a cadascun i a cadascuna d’ells o d’elles quan sé que tornen. Si jo, amb tan sols dos mesos d’estada, m’he sentit tan trasbalsat a la tornada, com deu ser després de mig any o un any d’aquest petit món de misteri que és Mabesseneh! Certament, el retorn no és fàcil. Veus el món d’ací empobrit de valors bàsics i t’adones de la poca estima que donem a la qualitat de vida de què disposem, de les banalitats a què ens enfronten i del malbaratament dels recursos que la vida ens ha donat. A estones et preguntes: què hi faig jo, aquí, quan fa unes setmanes em sentia viu en l’atenció realment urgent i necesaria d’un munt de petits de Sierra Leone? Llavors entens que l’agulló de l’Àfrica t’ha picat, perquè voldries ser-hi un altre cop.

En el meu cas, hi ha hagut tres motius que han fet que aquest període post-Mabesseneh s’hagi perllongat en el temps durant dos mesos i mig més.

Tenen els noms de Kadiatu, Kadijatu i Tamba. Són tres nens de Sierra Leone inclosos al programa Cuida’m. I també un quart, el programa Apadrina un tractament.

“Cuida’m” o “Apadrina’m”? Les dues coses, si us plau!

El programa Cuida’m4 va néixer amb la finalitat que qualsevol infant d’arreu  del món pugui rebre el tractament que li calgui i que no pugui obtenir en el seu entorn habitual. Els socis fundadors foren l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues (HSJD), la companyia d’Assegurances DKV Seguros, la Fundació El Somni dels Nens i la Fundació Sant Joan de Déu. Els principis fundacionals són: la no-discriminació de sol· licituds per motius de raça, creences o raons polítiques; l’execució de la feina amb objectivitat i rigor, així com amb

sensibilitat i humanitat, i la transparència en totes les accions dutes a terme i en els fons emprats.

Amb el programa Cuida’m, nens de qualsevol lloc del món poden disposar de les instal·lacions, la tecnologia i els especialistes de l’Hospital Sant Joan de Déu. És dins aquest programa que vaig tenir el privilegi de retornar a Catalunya acompanyant i acompanyat per tres infants de Sierra Leone, un d’ells amb la seva mare, una enfermera d’allà que ha fet de tutora dels dos més grans, i de l’Esther, una enfermera també voluntària amb qui vaig compartir els dos mesos a Mabesseneh.

Seguir llur evolució durant els dos mesos i mig que s’han estat aquí m’ha permès continuar vivint Sierra Leone.  A banda del programa Cuida’m, existeix el Programa d’Agermanament de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) d’Esplugues de Llobregat amb el Saint John of God Hospital (SJGH) de Lunsar, a Sierra Leone. L’HSJD dóna suport tècnic i formatiu als professionals de Sierra Leone i assegura el trasllat continuat de personal i de material sanitari cap a Sierra Leone.

Gràcies a aquesta iniciativa, jo he pogut viure aquesta experiència, que continua oberta per a tots aquells pediatres i metges de família capaços d’engrescar-se a fer el pas i a posar el seu gra de sorra en un programa que té continuïtat i que pretén que, a la llarga, siguin els professionals d’allà els que tinguin cura dels seus petits.

I sempre amb el ben entès que no tot són flors i violes. El món a l’Àfrica s’ha gestat durant molts segles amb uns valors diferents als nostres. Això es nota a l’hora d’encarar la vida, la salut i la mort. Mentre que per a ells la mort d’un infant és una realitat quotidiana, per a nosaltres constitueix un fracàs. Per tant, no és estrany que a voluntaris d’ací ens afecti emocionalment quan arribem allà i que el desgast físic sigui enorme, especialment per les poques hores de son i l’estrès de no disposar de recursos.

Tot i això, al cap i a la fi, han estat dos mesos de confiança plena en allò que la vida ens posa al davant i el creixement personal ha estat immens.

 Des del primer dia fins al darrer, el camí l’he fet cada dia, perquè, com afirmava el germà Justino, “avui ja és demà”. D’altra banda, no em sé estar de recordar ara l’ajut inestimable que ha estat per a un pediatre d’Atenció Primària el llibre de butxaca de l’Organització Mundial de la Salut sobre atenció hospitalària d’infants a països amb recursos limitats5.

 Programa “Apadrina’m!” El programa Apadrina un tractament6 va néixer amb la finalitat d’aconseguir finançament per al tractament dels nens al Saint John of God Hospital (SJGH) de Lunsar (Sierra Leone). Els objectius són que cap nen deixi de ser tractat o ingressat al SJGH per manca de mitjans econòmics, que les famílies puguin anar al SJGH quan apareguin els primers símptomes i que, un cop iniciat el tractament, es completi i tingui el seguiment necessari.  Per aconseguir-ho, aquí, s’ha creat un sistema de socis que es fa càrrec de bona part de les despeses de l’hospitalització dels nens al SJGH. Els impulsors del programa han estat

l’Hospital Sant Joan de Déu, els voluntaris i socis de Lunsar i l’Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu.

 Per quina raó s’ha escollit Sierra Leone per a aquesta iniciativa?

 Els motius són els següents8

1. Sierra Leone ocupa el barrer lloc del planeta a la Taula d’Índex de Desenvolupament Humà, que mesura l’esperança de vida en néixer, el nivell educatiu de la població infantil i adulta i el producte interior brut de cada país.

2. El país continua amb múltiples problemes socials i polítics després de 10 anys de guerra civil, que es va acabar el 2002.

3. Els recursos sanitaris personals i materials són escassos.

4. L’índex de mortalitat infantil és el més alt del món. Abans d’arribar als 5 anys, mor un de cada tres nens.

5. L’alta incidència de malària i malnutrició.

6. Atès que l’eficàcia dels tractaments depèn de si es pren prou aviat, cal engegar programes que no ajornin l’abordatge dels molts reptes sanitaris que tenen al davant.

7. L’atenció sanitària amb un mínim de garanties és massa cara per a les famílies.

L’Hospital Sant Joan de Déu assegura el trasllat de personal i de material sanitari cap a Sierra Leone.

El programa pretén que, a la llarga, siguin els professionals d’allà els que tinguin cura dels petits.

Per a ells, la mort d’un infant és una realitat quotidiana, per a nosaltres constitueix un fracàs

8. L’OMS recomana atenció gratuïta per als menors de 5 anys, però la pobresa del país no ho permet.

9. Els nens són els grans perjudicats, i més encara quan en la societat de Sierra Leone són els darrers de la cadena.

10. Eliminar la barrera econòmica de l’hospitalització és bàsic per poder implantar programes preventius.

 Convenció dels Drets dels Infants. 20 anys de drets? On?

 El 14 de juny de 2009, un dels darrers dies de la meva estada a Mabesseneh, el nou president dels Estats Units d’Amèrica, Barack Obama, féu una fugaç visita a Ghana, l’estat que ha apostat més fort per democratitzar les institucions arreu del continent africà.

 Al Parlament, Obama va demanar perdó pels abusos comesos en el passat per les potències colonials, però, adreçant-se a tots els africans, els digué que el futur era seu, dels africans. I emprà l’adaptació del seu reeixit “We can”: “Vosaltres podeu, si lluiteu contra la corrupció generalitzada i endèmica arreu del continent  i us decidiu a viure en llibertat. I els primers que cal que canviïn són les elits polítiques i econòmiques que us impedeixen sortir de la misèria i la pobresa en què milions de vosaltres esteu immersos.” I, com recordava en el seu escrit d’aquells dies el periodista Lluís Foix, un altre president dels Estats Units, Teodor Roosevelt, deia que “les persones no poden ser lliures si són pobres, desgraciades i tenen una educació deficient”. “La llibertat és llibertat” , afegia, “només si se’n pot gaudir en el context d’un cert grau d’igualtat social”.

 JEliminar la barrera de la terra econòmica de l’hospitalització és bàsic per poder implantar programes preventius. Com a professionals, una de les postres tasques és saber ser els portaveus dels que no tenen ni veu ni vot

 Els nens són els grans perjudicats i els darrers de la cadena en la societat de Sierra Leone

 Aquest 2009 es compleixen els 20 anys de la signatura de la Convenció dels Drets dels Infants7. Malgrat l’esforç de molts, hi ha dificultats evidents per assegurar els drets bàsics a milions de nens i nenes del nostre planeta. La Convenció és el primer instrument internacional jurídicamente vinculant que incorpora tota la gamma de drets humans: civils, culturals, econòmics, polítics i socials. L’any 1989 els dirigents mundials decidiren que els nens i les nenes havien de tenir una convenció especial destinada exclusivament a ells, atès que els menors de 18 anys necessiten una atenció i una protecció especials no necessària per als adults.

 La Convenció estableix aquests drets en 54 articles i dos protocols facultatius. Així, defineix els drets humans bàsics de què gaudeixen els nens i les nenes a tot arreu: el dret a la supervivència, al ple desenvolupament, a la protecció contra les influències perilloses, als maltractaments i a l’explotació i a la plena participació en la vida familiar, cultural i social. Els Quatre principis fonamentals de la Convenció són la no-discriminació, la dedicació a l’interès superior del nen, el dret a la vida, la supervivència i  desenvolupament i el respecte dels punts de vista del nen. Tots els drets que es definiesen a la Convenció són inherents a la dignitat humana i al desenvolupament harmoniós de tots els nens i nenes.

La Convenció protegeix els drets de la infantesa en estipular pautes en matèria d’atenció a la salut, l’educació i la prestació de serveis jurídics, civils i socials. En acceptar les obligacions de la Convenció, els governs nacionals s’han compromès a protegir i a assegurar els drets de la infància i han acceptat que se’ls consideri responsables d’aquest compromís davant la comunitat internacional. Els estats que formen part de la Convenció estan obligats a estipular i tirar endavant totes les mesures i polítiques necessàries per protegir l’interès superior del menor.

No obstant això, com es pot fer compatible això que les lleis i les convencions proclamen amb la realitat de mancances socials globals que molts països sofreixen? Com es poden fer respectar els drets dels infants en països on els drets bàsics dels adults ja no són respectats? Qui votarien els infants? Com a professionals del món de l’infant, una de les nostres tasques és saber ser els portaveus dels que no tenen ni veu ni vot8. I com a cloenda, l’agraïment Treballar de pediatre voluntari i col· laborador en el Programa d’Agermanament ha estat per a mi un veritable regal. Per tant, és amb l’agraïment com millor es pot cloure aquesta redacció.

 He d’agrair a la gent d’ací que ens  permet poder sentir-nos una anella més en una cadena i participar en programes de suport com aquest que he volgut compartir, encara que sigui en un tast, amb tots vostès. Tot i això, vull expressar el meu agraïment especialmente a la gent i al món de Mabesseneh, gent amable i generosa, fraternal i respectuosa.

Deixeu-me, doncs, que ho faci en les quatre llengües dadives de Sierra Leone: el timini, el crio, el limba i el mende: Momo, Thenki, Waliwalí i Bisié. Gràcies!

 Dr. Francesc Domingo i Salvany

Pediatre. Balaguer 

El millor bàlsam ha estat la rialla generosa de les famílies i els infants